17/01/09 La darrera mobilització per evitar l'empresonament d'en David de Vilafranca ha tingut un marcat caràcter simbòlic: ha sortit de la plaça de Sants fins a la plaça dels Països Catalans, fent el recorregut del llunyà 12 d'octubre del 98. En aquella dia, centenars d'antifeixistes no arribaren al punt final de la marxa per la interposició de la policia nacional, els posteriors incidents i les detencions de 7 persones. Una d'aquestes persones, en David de La Fornal. Avui la marxa ha esta del tot tranquil·la, amb la capçalera presa per familiars i amistats d'en David que han recordat que la nova situació, després de la suspensió de l'ordre de presó immediata, tot i que és més oberta a l'esperança el cas no s'ha arxivat. La decisió final l'ha de prendre l'Audiència de Barcelona perquè la jutgessa Gallardo no ha reconegut encara que els antecedents per insubmissió no són vàlids. A crits suggerents com "No són antecedents, són anys de lluita", unes 500 persones han passat per la carretera de Sants fins a la plaça dels Països Catalans on s'ha fet un acte polític. Hi ha intervingut l'Òscar, represaliat antifeixista pels fets del 12 d'octubre del 99, un insubmís de Terrassa i membres del grup de suport que conviden a continuar lluitant fins a aconseguir la victòria final, és a dir, que s'aturi definitivament l'ordre de presó contra en David. Per cloure l'acte, el cantant Joan Sebastià Colomer ha interpretat "Cançó del llaurador", d'Ovidi Montllor.
http://www.alertasolidaria.org

A continuació reproduïm el comunicat que el grup de suport va llegir al final de la manifestació:

Camarades, bon dia!

Un cop més tornem a trobar-nos en el que ja s’ha convertit en una marató de mobilitzacions populars. Al llarg de tots aquests dies, hem rebut mostres de suport i hem estat testimonis de l’acció directa arreu del nostre país. El motiu: aturar l’empresonament d’en David.

Això encara no ho hem aconseguit, però seguim el camí correcte.

És gràcies a la mobilització, a les mostres de suport i a la nostra resposta ferma i immediata que ara per ara no pesa sobre en David una ordre de crida i cerca. Hem desmuntat, d’un en un, tots els arguments legals que l’espanyola Isabel Gallardo ha usat per tancar el nostre company. Ara només té com a argument el seu desgavell, la seva obsessió, la seva angoixa.

Però amb la feina al despatx i al jutjat no n’hi hauria hagut prou. Les concentracions, les manifestacions, les pintades, els actes polítics, la unitat d’acció dels diferents agents del moviment anticapitalista i el clam popular eren necessaris per rebentar els plans verinosos de l’espanyola Isabel Gallardo, i eren necessaris per demostrar que no vivim en un estat de dret, com ens volen fer creure, que aquest no és un procés democràtic ple d’irregularitats, que això no és un reducte del feixisme d’altre temps, sinó que fa part de l’estructura del feixisme del nostre temps.

Avui hem arribat des de la plaça de Sants fins a la dels Països Catalans, fent el recorregut que proposaven les convocatòries antifeixistes del 12 d’octubre del 98 i del 99. Cap de les dues vegades no hi vam arribar. Com a petita victòria simbòlica, però, els feixistes van haver d’anar-se’n d’aquesta plaça. Però només se n’han anat d’aquesta plaça, perquè continuen al districte, a la ciutat, al jutjat, a les estructures de poder de l’estat, a les fronteres estatals i autonòmiques, a les ments colonitzades de gran part del nostre poble.

Tothom estarà d’acord que haver arribat avui aquí no és una victòria. No hem d’arraconar la lluita si no hem assolit la victòria. L’anul·lació de l’ordre de crida i cerca d’en David no és una victòria. Avui tornem a recordar a l’espanyola Isabel Gallardo que no aturarem aquesta campanya fins que s’arxivi el cas. I darrere el d’en David hi van el de l’Òscar i el de l’Helena, i cal que continuem alerta.

En el camí difícil de la nostra lluita, casos com aquests són només un escull. Els nostres enemics usen l’aparell repressiu per intentar afeblir-nos i despistar-nos davant el veritable problema, que és la podridura i la decadència d’aquest sistema.

Aquesta organització criminal de la societat, basada en l’explotació, expulsa milions de persones del seu lloc de treball, té el racisme i l’exclusió social com a eina per dividir la classe treballadora i es fonamenta en la divisió sexual del treball, per mantenir més de la meitat de la població en una situació de dignitat provisional.

Aquesta maquinària criminal de la societat, que ens esclafa sota l’ombra de la llibertat negociada, cerca a la desesperada l’autoenfrontament dels territoris del nostre poble, la folklorització de la nostra llengua i la banalització de la nostra identitat, amb l’objectiu d’esborrar-nos, fer-nos pols, si pot ser, sense que se sàpiga.

Avui hem arribat fins aquí, i cal que no ens adormim en una falsa victòria. Cal que no estiguem tranquils. L’espanyola Isabel Gallardo ens ha volgut donar peixet, amb la intenció de desactivar-nos, amb la idea que tornem a casa com uns ximples, encenguem la televisió i seguem a esperar les properes eleccions. Però nosaltres sabem que la política la fem nosaltres, a peu de carrer, que no podem confiar en aquests que la gestionen, ni en els seus sequaços camuflats entre les clavegueres d’això que anomenen «societat civil».

Perquè hem pres la humil decisió de no retrocedir!
Ni un pas enrere, companys!
Visca la terra!

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada